Els clorurs metàl·lics són les sals de l’àcid clorhídric; tots són sòlids, llevat del clorur d’estany (SnCl 4 ), que és líquid, i en general són solubles en aigua. Els clorurs poden ésser obtinguts per acció del clor o de l’àcid clorhídric sobre el metall o el seu òxid; els de sodi i els de potassi es donen en estat natural. El clorur de sodi és usat en l’alimentació, i el de potassi és emprat com a adob. El clorur de zinc és un desinfectant, el mercurós, un purgatiu, i el mercúric, un antisèptic. Els clorurs dels metalls preciosos són utilitzats en fotografia. Els clorurs de metal·loides són descomposts per l’aigua i es comporten com els clorurs d’àcids. Els clorurs alcohòlics són els èters de l’àcid clorhídric: cloroetà (C 2 H 5 Cl). Els clorurs d’àcids són derivats dels oxiàcids; llur fórmula és obtinguda en substituir per un o uns quants àtoms de clor el mateix nombre de radicals HO: així, el clorur de sulfuril, SO 2 Cl 2 , és el clorur de l’àcid sulfúric, H 2 SO 4 .
m
Química