La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori (díptic, políptic, codicil). Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI. El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans (quaternio) que, doblegats, fan 8 folis. Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full (bifoli) a 50 o més. En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en còdexs insulars (Irlanda i la Gran Bretanya) polits amb pedra tosca. La puntura amb vista a la lineació té lloc correntment alhora amb la formació dels fulls, abans de plegar-los, però els insulars punturen a dreta i a esquerra, després del plegatge. La lineació és feta en blanc fins al segle XII, quan hom en comença a emprar una amb plom, i a vegades amb tinta, a partir del segle XIII. Amb mètodes diversos hom hi enumera al capdavall els quaderns, des del segle XII àdhuc amb reclams. També la paginació esdevé normal a partir del segle XII, amb pocs exemples anteriors. La forma del còdex oscil·la entre la quadrada i la d’un rectangle alt i prim (3/1) amb cobertes precioses. Igualment les mides, segons la destinació i els destinataris, des de folis sumptuosos de 89-47 per 49-34 cm fins a petits dotzens de viatge. La pàgina apareix dividida ara i adés en 2, 3 i 4 columnes, sobretot en bíblies i llurs comentaris, glosses i missals. La diferència en nombre de fulls és enorme, sobretot a partir de l’aparició del paper: hi ha còdexs amb menys de 75 folis i uns altres amb 300 o més. Són molt grans les diferències en el valor dels materials emprats: pergamí porprat, tinta d’or, d’argent o de colors, còdexs amb caplletres i miniatures artístiques i luxoses (placa d’or, etc.), exemplars pobres, sense cap decoració. Relligaments i enquadernació són anàlegs als actuals, basts i forts. Les cobertes són en general de fustes fines recobertes de cuir, amb cantells metàl·lics o sense, i tanques de simple pergamí, excepte en les luxoses enquadernacions litúrgiques. A vegades eren lligats amb cadenes a l’armari o taula, o bé protegits amb bosses de cuir per als petits devocionaris que hom es lligava a la cintura amb corretges.
m
Diplomàtica i altres branques