Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell
o capça
, en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves. Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua. Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental (costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment) l’origen de les varietats conreades. És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes. Resisteix les gelades i tem l’eixut. Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i rics en calci. Li agraden els fems i els adobs nitrogenats i potàssics (sulfat amònic, superfosfats, nitrats i clorur potàssic) i en alguns casos els encalcinaments amb guix o amb sulfat càlcic. Es reprodueix per llavor. La sembra té lloc en planter, i la plantació definitiva és feta en cavallons espaiats, generalment d’uns 60 a 80 cm. La col és afectada per plagues de nematodes (sobretot espècies d' Heterodera
) i d’insectes, com les de les erugues de la papallona de la col ( Pieris brassicae
), les de Phyllotreta nemorum
i altres haltícids, les de la xinxa roja ( Eurydema ornata
) i la xinxa blava ( E. oleracea
), les de la mosca de la col ( Chortophila brassicae
) i les de Ceuthorrhynchus pleurostigma,
agent causal de la falsa hèrnia de la col. La malaltia més greu que pateix és l’hèrnia de la col, causada pel fong Plasmodiophora brassicae.
També pot sofrir algunes virosis i deficiències, especialment de molibdè i de bor. 
Col
© Fototeca.cat-Corel
N'hi ha nombroses varietats i culti-vars: la col arrissada
o de Milà
(var bullata,
subvar sabauda
), la col borratgenca
(var bullata
), la col de Brussel·les
o de brot
(var gemmifera
), de tija dreta, amb molts brots axil·lars, que en són les parts aprofitades, la col caputxina
(var conica
), la col verda
(var acephala
), de caluix llarg i fulles soltes, i la col de cabdell
(var capitata
), de caluix curt i capça molt densa, que comprèn, com a tipus diferenciats, la col gegant
, de gran desenvolupament, la col llombarda
o vermella
, de color morat, i la col valenciana
, de tija gruixuda i fulles de color verd clar i de nervadura pronunciada.