Les seves dimensions varien des de les d’un borinot (6 cm) a les d’una oreneta (22 cm). El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg. Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani. Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes. El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una gamma de colors metàl·lics. Són ocells molt actius. El seu vol, de tipus vibratori, és molt característic: les ales es mouen a una velocitat de 75 batements per segon, la qual cosa els permet de romandre immòbils en l’aire (especialment quan mengen) i de volar cap enrere quan els cal. S'alimenten del nèctar que xuclen de l’interior de les flors amb el bec i es mengen també els insectes que hi ha atrapats dins les secrecions florals. Habiten exclusivament al continent americà, des del Canadà fins al sud de l’Argentina, bé que és a les zones tropicals on hi ha la majoria d’espècies.
m
Ornitologia
Femella de colibrí de coll de robí
© Fototeca.cat-Corel
Nom donat a diversos gèneres d’ocells pertanyents a la família dels troquílids i que són representats per uns 123 gèneres i unes 320 espècies.