i col·lectivisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

col·lectivisme

substantiu masculím
Economia    Política
economia econ i ciències polítiques polít
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d’organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.

Hom no pot dir que el cos teòric del col·lectivisme formi un conjunt unitari. Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories col·lectivistes: tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model col·lectivista. Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill constant enfront de la natura, no racionalitza sistemàticament la seva pròpia imatge—: propietat comuna dels pocs béns disponibles, unitat, sentiment de pertinença al grup, coneixement personal recíproc. Hom troba la formulació més sistemàtica, i alhora les experiències pràctiques més globals de col·lectivisme, en el socialisme i l' anarquisme moderns (comuna) (comunisme) (col·lectivització).

Col·laboració: 
PMar
Llegir més...