col·lèmbols

m
pl
Entomologia

Ordre d’insectes apterigots, tots ells de petites dimensions (5 mm).

El cap té antenes de quatre artells i diversos ulls simples. Les potes tenen dos artells. L’abdomen és format per sis segments, en els quals hi ha l’orifici genital amb tres tipus d’apèndixs: el tub ventral , que és en el primer segment, el retinacle , que és en el tercer segment, i la fúrcula , que en estat de repòs descansa en el retinacle i que en estendre's fa que l’animal es desplaci a salts. En general no tenen aparell traqueal, puix que tenen respiració cutània, i és per això que habiten sempre en llocs humits. No presenten metamorfosi. Són molt difosos per tot el món, àdhuc a les regions àrtiques. Habiten sota les escorces, les fulles mortes i les pedres; alguns són termitòfils i d’altres mirmecòfils. N'hi ha que habiten sobre la superfície de l’aigua i s’hi desplacen amb gran facilitat. Estudis de filogènia molecular indiquen que els col·lèmbols no formen part dels insectes, sinó que són un grup originat amb anterioritat a l’aparició d’aquests i dels crustacis.