i col·lèmbols | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

col·lèmbols

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
entomologia entom
Ordre d’insectes apterigots, tots ells de petites dimensions (5 mm).

El cap té antenes de quatre artells i diversos ulls simples. Les potes tenen dos artells. L’abdomen és format per sis segments, en els quals hi ha l’orifici genital amb tres tipus d’apèndixs: el tub ventral , que és en el primer segment, el retinacle , que és en el tercer segment, i la fúrcula , que en estat de repòs descansa en el retinacle i que en estendre's fa que l’animal es desplaci a salts. En general no tenen aparell traqueal, puix que tenen respiració cutània, i és per això que habiten sempre en llocs humits. No presenten metamorfosi. Són molt difosos per tot el món, àdhuc a les regions àrtiques. Habiten sota les escorces, les fulles mortes i les pedres; alguns són termitòfils i d’altres mirmecòfils. N'hi ha que habiten sobre la superfície de l’aigua i s’hi desplacen amb gran facilitat. Estudis de filogènia molecular indiquen que els col·lèmbols no formen part dels insectes, sinó que són un grup originat amb anterioritat a l’aparició d’aquests i dels crustacis.

Llegir més...