En són exemples famosos la del colós de Rodes i les de Mèmnon.
Els colossos de Mèmnon són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenofis III, situades a l’W de Luxor, prop de Madinet Habu (que és al SW) i del Ramesseum (que és el NW), a la zona dels temples de la Necròpolis Tebana. Després d’un terratrèmol que tingué lloc vers el 27 aC i que deteriorà els monuments, a la sortida del Sol una de les dues estàtues desprenia sons d’una certa musicalitat que, segons la llegenda, eren un cant de salutació a Aurora del seu fill Mèmnon. Aquest fenomen cessà després de la primera restauració (200 dC), i hom l’ha atribuït al sobtat escalfament de l’aire a la matinada en passar per una de les esquerdes de l’estàtua.
Representació idealitzada del colós de Rodes
© Fototeca.cat
El colós de Rodes, de bronze, de 32 m d’alçada, és una representació del Sol. Elevat davant el port de Rodes al segle III aC, fou obra de Cares de Lindos i representava una figura masculina, dreta, amb una torxa a la mà. Commemorava la victòria dels rodis sobre Demetri Poliorceta el 305 aC. Fou considerada una de les “set meravelles del món”, de manera que el mot dòric kolossós (κολοσσόσ), que volia dir estàtua humana dreta, prengué el sentit actual. Destruïda per un terratrèmol el 225 o el 224 aC, les seves restes es conservaren fins al segle VIII.