OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

concubinat

concubinado (es), concubinage (en)
substantiu masculím
Dret
concubinado (es), concubinage (en)
dret dr
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.

És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania. L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili. En el món grecoromà, el concubinat (ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial) era tolerat. Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller. Aquesta tolerància envers el concubinat anà minvant, sobretot per part dels emperadors cristians, fins que les lleis imperials l’aboliren (s IX). El dret canònic inclou també dintre del concubinat el matrimoni civil que no pot ésser reconegut com a vàlid i castiga els concubins amb la privació del dret a posar actes legítims eclesiàstics, i el clergue concubinari amb d’altres penes. Si el concubinat és públic i notori dirimeix el matrimoni canònic en el primer grau de la línia recta entre l’home i les consanguínies de la dona, i a l’inrevés.

Llegir més...