constel·lació

constelación (es), constellation (en)
f
Astronomia

Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).

Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni.

Les constel·lacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any (temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc). Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’ésser a qui corresponia el nom amb els principals estels de cada constel·lació. Es conserven dibuixos gravats sobre pedra a Mesopotàmia i sobre papir a Egipte.

Però el primer que dugué a terme la tasca de dividir ordenadament tot el cel visible en constel·lacions fou l’astrònom grec Hiparc (~ 120 aC), i la seva obra fou completada per Ptolemeu en el seu Almagest. Per tal com aquests autors únicament establiren constel·lacions a partir dels estels visibles des de Grècia i del nord d’Àfrica, la divisió completa del firmament en constel·lacions no fou feta fins que es generalitzaren els viatges per l’hemisferi sud. Aquesta tasca fou efectuada principalment per Johann Bayer (1572-1625), Johannes Hevelius (1611-87) i Nicolas L. de Lacaille (1713-62).

A mesura que la potència dels telescopis anà augmentant, hom descobrí un gran nombre d’estels, més i més febles, i constatà que les figures primitivament associades a les constel·lacions tenien poc interès pràctic per ajudar a situar cadascun d’aquests nous estels; hom posà, així, de manifest la importància d’assenyalar clarament els límits de la regió del firmament assignada a cada constel·lació. La Unió Astronòmica Internacional fixà, en el seu primer congrés a Roma (1922), les constel·lacions que calia conservar, amb llur nom llatí i llur abreviatura, i durant les dues assemblees generals següents hom en fixà els límits precisos per mitjà d’arcs de meridià i de paral·lels celestes.

Els estels més importants d’una constel·lació són anomenats mitjançant una lletra grega o un nombre que acompanya el genitiu del nom llatí de la constel·lació. Centrades per les dotze constel·lacions del zodíac, hom anomena constel·lacions boreals les 29 al nord, i constel·lacions australs les 47 al sud.

Relació de constel·lacions

nom nom llatí genitiu abreviatura
Constel·lacions australs  Altar Ara  Arae  Ara
Ocels del Paradís  Apus  Apodis  Aps
Balena  Cetus  Ceti  Cet
Brúixola  Pyxis  Pyxidis  Pyx
Burí  Caelum  Caeli  Cae
Ca Major  Canis Major  Canis Majoris  CMa
Camaleó  Chamaeleon  Chamaeleontis  Cha
Ca Menor  Canis Minor  Canis Minoris  CMi
Cavallet de Pintor  Pictor  Pictoris  Pic
Centaure  Centaurus  Centauri  Cen
Coloma  Columba  Columbae  Col
Compàs  Circinus  Circini  Cir
Copa  Crater  Crateris  Crt
Corb  Corvus  Corvi  Crv
Corona Austral  Corona Australis  Coronae Australis  CrA
Creu del Sud  Crux  Crucis  Cru
Eridà  Eridanus  Eridani  Eri
Escaire  Norma  Normae  Nor
Escultor  Sculptor  Sculptoris  Scl
Fènix  Phoenix  Phoenicis  Phe
Forn  Fornax  Fornacis  For
Gall dindi  Pavo  Pavonis  Pav
Grua  Grus  Gruis  Gru
Hidra femella  Hydra  Hydrae  Hya
Hidra mascle  Hydrus  Hydri  Hyi
Indi  Indus  Indi  Ind
Llebre  Lepus  Leporis  Lep
Llop  Lupus  Lupi  Lup
Màquina pneumàtica  Antlia  Antliae  Ant
Microscopi  Microscopium  Microscopii  Mic
Mosca  Musca  Muscae  Mus
Octant  Octans  Octantis  Oct
Orada  Dorado  Doradus  Dor
Orió  Orion  Orionis  Ori
Peix Austral  Piscis Austrinus  Piscis Austrini  PsA
Peix Volador  Volans  Volantis  Vol
Popa  Puppis  Puppis  Pup
Quilla  Carina  Carinae  Car
Rellotge  Horologium  Horologii  Hor
Reticle  Reticulum  Reticuli  Ret
Sextant  Sextans  Sextantis  Sex
Taula  Mensa  Mensae  Men
Telescopi  Telescopium Telescopii  Tel
Triangle Austral  Triangulum Australe   Trianguli Australis  TrA 
Tucan  Tucana  Tucanae  Tuc 
Unicorn  Monoceros  Monocerotis  Mon 
Vela  Vela  Velorum  Vel 
Constel·lacions boreals  Àguila  Aquila  Aquilae  Aql 
Andròmeda  Andromeda  Andromedae  And 
Bover  Bootes  Bootis  Boo 
Cabellera de Berenice  Coma Berenices  Comae Berenices  Com 
Cassiopea  Cassiopeia  Cassiopeiae  Cas 
Cavallet  Equuleus  Equulei  Equ 
Cafeu  Cepheus  Cephei   Cep 
Cigne  Cygnus  Cygni  Cyg 
Corona Boreal  Corona Borealis  Coronae Borealis  CrB 
Cotxer  Auriga  Aurigae  Aur 
Dofí  Delphinus  Delphini  Del 
Dragó  Draco  Draconis  Dra 
Escut  Scutum  Scuti  Sct 
Girafa  Camelopardalis  Camelopardalis  Cam 
Guineueta  Vulpecula  Vulpeculae  Vul 
Hèrcules  Hercules  Herculis  Her 
Linx  Lynx  Lyncis  Lyn 
Lira  Lyra  Lyrae  Lyr 
Llangardaix  Lacerta  Lacertae  Lac 
Llebrers  Canes Venatici  Canum Venaticorum  CVn 
Lleó Menor  Leo Minor  Leonis Minoris  LMi
Ossa Major  Ursa Major  Ursae Majoris  UMa 
Ossa Menor  Ursa Minor  Ursae Minoris  UMi 
Pegàs  Pegasus  Pegasi  Peg
Perseu  Perseus  Persei  Per 
Sageta  Sagitta  Sagittae  Sge 
Serpent  Serpens  Serpentis  Ser 
Serpentari  Ophiuchus  Ophiuchi  Oph 
Triangle  Triangulum  Trianguli  Tri 
Constel·lacions zodiacals  Àries  Aries  Arietis  Ari 
Taure  Taurus  Tauri  Tau 
Bessons  Gemini  Geminorum  Gem 
Cranc  Cancer  Cancri  Cnc 
Lleó  Leo  Leonis  Leo 
Verge  Virgo  Virginis  Vir 
Balança  Libra  Librae  Lib 
Escorpió  Scorpius  Scorpii  Sco 
Sagitari  Sagittarius  Sagittarii  Sgr
Capricorn  Capricornus  Capricorni  Cap
Aquari  Aquarius  Aquarii  Aqr 
Peixos  Pisces  Piscium  Psc