Hom la constitueix per pacte exprés en capítols matrimonials i dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts paguen per parts iguals els deutes derivats del règim i el govern de la casa, i es divideixen, a la mort d’un d’ells, si no hi ha fills, els guanys i els augments obtinguts durant el matrimoni. Hom pot també convenir entre els pares del fill o de la filla que es casa, i fins i tot amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que hom guanyarà romandran en comunitat mentre subsisteixi l’associació. Era freqüent antigament, però actualment és en desuetud. Sembla ésser d’origen consuetudinari, i ja existia al s XII; fou reconeguda per Jaume II el 1313 en el privilegi de la Querimònia. El dret català vigent requereix pacte exprés en capítols matrimonials atorgats durant el matrimoni o abans. A manca de pacte o disposició compilada, la llei remet al costum de la Vall d’Aran i al capítol 10 de la Querimònia.
f
Dret català