OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

copèpodes

substantiu masculím
pluralpl
Carcinologia
zoologia zool
Subclasse de crustacis entomostracis, molt nombrosa, que comprèn formes marines de petites dimensions, pròpia de les aigües salabroses i continentals.

La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior (cap i tòrax), de quatre a sis segments, i en un cos posterior (abdomen), de tres a cinc segments. Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca . El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries. Els segments toràcics tenen apèndixs articulats: els del primer parell constitueixen els maxil·lípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris. Les formes adultes només tenen un ull únic del naupli. Els sexes són separats, bé que unes quantes espècies són hermafrodites, i hi ha dimorfisme sexual: els mascles són més petits que les femelles. Hi sol haver còpula i fecundació interna. La posta sol ésser lliure i planctònica, o roman agafada a la femella en forma de sacs ovígers. Les fases larvals passen per un naupli i un metanaupli, que després arriba a adult. Moltes formes són paràsites, grosses i molt atrofiades; algunes són bentòniques, i les més nombroses, planctòniques, molt abundants en certes zones i components importants del zooplàncton.

Col·laboració: 
JDR

Llegir més...