OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

alfabet copte

substantiu masculím
Escriptura i paleografia
Alfabet copte
©
escriptura escr
Alfabet propi de la llengua copta, que adoptà l’alfabet grec més algunes lletres deformades de l’escriptura demòtica: sis en el dialecte sahídic i set en el bohàiric (les sahídiques més la hai), les quals són les últimes de l’alfabet.

Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec. L’ús de la zita, per exemple, és un cas extrem de barbarisme. D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més. La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s, respectivament. Les lletres thita, phi, khi, ho són en tots els dialectes excepte en el bohàiric, i representen t + h, f + h i k + h, respectivament. Cal notar també que, a més de les vocals assenyalades, hi ha el grup format per òmicron més ýpsilon, que té valor de u.

Col·laboració: 
SSa

Llegir més...