cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics© Fototeca.cat
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups. Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat. El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí. El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi; a l’extrem posterior hi ha una vesícula cerebral.

Esquema del pla d’organització del peix, un dels tres cordats característics© Fototeca.cat
Aquests vertebrats, situats a l’extrem de l’escala evolutiva, són animals actius, amb un sistema muscular segmentat i una gran cefalització, és a dir, una acumulació d’òrgans nerviosos en el cap. Les relacions filogenètiques dels cordats no són gaire conegudes, i si en un principi hom llançà la teoria de llur relació amb el tronc anèl·lids-artròpodes, per llur segmentació, aquesta teoria ha estat aviat rebutjada per unes altres diferències fonamentals, com, per exemple, els diferents sistemes de tubs nerviosos. Hom creu més aviat que procedeixen del tronc equinoderms-hemicordats, principalment per la semblança de llurs proteïnes.

Esquema del pla d’organització dels mamífers, un dels tres cordats característics© Fototeca.cat