i cordats | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cordats

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
zoologia zool
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.

Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups. Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat. El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí. El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi; a l’extrem posterior hi ha una vesícula cerebral.

Esquema del pla d’organització del peix, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Les fissures branquials de la faringe són invaginacions de l’ectoderma i evaginacions de l’endoderma que es corresponen amb unes bosses faríngies, que tenen, en principi, una funció tant respiratòria com alimentària: en general, actuen com a òrgans respiratoris en les formes aquàtiques, gràcies a una forta vascularització de llurs parets, però en les formes aèries només es donen en les primeres fases embrionàries. El tub digestiu sempre té boca i anus, i el règim alimentari sol ésser micròfag en les formes primitives. També en aquestes, la respiració o l’intercanvi de gasos sol ésser per difusió, però en els vertebrats es donen aparells respiratoris, com també excretors especials.

Aquests vertebrats, situats a l’extrem de l’escala evolutiva, són animals actius, amb un sistema muscular segmentat i una gran cefalització, és a dir, una acumulació d’òrgans nerviosos en el cap. Les relacions filogenètiques dels cordats no són gaire conegudes, i si en un principi hom llançà la teoria de llur relació amb el tronc anèl·lids-artròpodes, per llur segmentació, aquesta teoria ha estat aviat rebutjada per unes altres diferències fonamentals, com, per exemple, els diferents sistemes de tubs nerviosos. Hom creu més aviat que procedeixen del tronc equinoderms-hemicordats, principalment per la semblança de llurs proteïnes.

Esquema del pla d’organització dels mamífers, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Els cordats es divideixen usualment en tres embrancaments: urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes. Els urocordats, que són en general formes colonials sèssils i tots marins, només tenen notocordi durant les fases larvàries lliures, però el perden en fixar-se, per tal com la funció de sosteniment és feta per la túnica, formada per una substància anomenada tunicina. Els cefalocordats són animals lliures, que en general viuen enterrats a la sorra i tenen tots els caràcters típics en les formes adultes; n'és molt clara la metamerització de la musculatura; n'és el representant més típic l'amfiox. Finalment, els vertebrats, que es divideixen en les classes de ciclòstoms, peixos, amfibis, ocells i mamífers, tenen el notocordi transformat en columna vertebral, originada pel desenvolupament dels arcs neurals que el protegeixen, dins la qual també resta inclòs el cordó nerviós anomenat medul·la espinal.

Col·laboració: 
JIs

Llegir més...