Mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres. Té una gran duresa (9 de l’escala de Mohs) i una densitat de 4-4,1. Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses; també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals. En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C. Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir, i les de color vermell, anomenades robí: ambdues són pedres precioses molt emprades en joieria. Els principals jaciments de robins són a Mogk (Birmània) i a Sri Lanka; hi ha corindó pur a Tailàndia, Madagascar i al Brasil. El cristall impur, triturat i barrejat amb magnetita, oligist i quars, és anomenat esmeril, i hom l’utilitza com a abrasiu.
m
Mineralogia i petrografia
Corindó
© Fototeca.cat- G. Serra
Òxid d’alumini, Al2O3.