i coronil·la | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

coronil·la

Nom científic de laCoronilla sp, carolina, senet bord
substantiu femeníf
Botànica
Nom científic de laCoronilla sp, carolina, senet bord
botànica bot
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.

La coronil·la boscana ( C. emerus ) té les flors grosses i el fruit llarg (50-110 mm); és submediterrània i viu a la muntanya mitjana. La coronil·la escorpioide (dita tamé banya de cabra) ( C. scorpioides ), herba anual, fa fruits corbs (20-60 mm) i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades; creix sobretot en terres de conreu. La coronil·la glauca ( C. glauca ), de fruits curts (10-40 mm), és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental. La coronil·la júncia ( C. juncea ), poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans (10-50 mm); viu a la terra baixa, en brolles calcícoles o en rosts pedregosos. La coronil·la mínima ( C. minima ), mata baixa, fa fruits petits (10-35 mm); és calcícola i creix en erms i pastures seques.

Llegir més...