En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon (Diepe 1638 — 1712), considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria (1678-1702), per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques. L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill (Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707) i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel (Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752) en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants. Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic Testament (edició de Kittel) com del Nou Testament (Tischendorff, Westcott i Hort, Von Soden, etc). El descobriment, des de mitjan s XIX, d’una gran quantitat de papirs grecs i de texts de l’antiguitat oriental anterior ha permès de perfeccionar el coneixement de les llengües bíbliques i d’establir un mètode comparatiu amb vista a precisar l’existència dels diversos gèneres literaris. Cal destacar especialment el mètode de la Formgeschichte. Els descobriments arqueològics han ampliat també la informació històrica sobre el medi bíblic més enllà de les dades que proporcionava la Bíblia. D’altra banda, un coneixement millor dels medis jueus de l’època de Jesús ha portat també a una comprensió millor del Nou Testament.
f
Bíblia