OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

culteranisme

substantiu masculím
Literatura
literatura lit
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme .

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents (la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina), metàfores sensorials i al·lusions mitològiques, històriques i geogràfiques. Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món il·lusori de bellesa. Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora (el Polifemo i les Soledades, especialment), però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa, Salvador J.Polo de Medina i, sobretot, el comte de Villamediana i la mexicana sor Juana Inés de la Cruz. Als Països Catalans, la introducció del culteranisme a l’oratòria anà molt lligada amb l’ús de la llengua castellana; això no obstant, alguns predicadors, preocupats més per l’erudició històrica o clàssica que per l’estil, aconseguiren una certa adaptació al català dels nous corrents (Miquel Joan Osona, Vicenç Garcia, Joan Vidal). La mitologia com a recurs metafòric i els tòpics verbals de la poesia castellana i, cap a mitjan s XVII, l’hipèrbaton i el gènere bucòlic foren els elements característics, juntament amb la castellanització del llenguatge, de la poesia catalana del s XVII (Vicenç Garcia i Francesc Fontanella) i part del XVIII.

Llegir més...