i cursus honorum | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cursus honorum

llatí*
Història del dret
dret romà dr rom
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.

Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar. L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis (180 aC), però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August. Es dividien en dos grups. Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial (equivalent a l’aristocràcia) tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar. Hom passava després al de qüestor (quaestor), seguia el d’edil (aedilis) o de tribú (tribunus plebis) i el de pretor (praetor), que podia exercir diverses funcions i per al qual calia tenir un mínim de 30 anys; el darrer grau era el de cònsol. A l’ordre eqüestre, aristocràcia econòmica, que ocupava càrrecs de no tanta responsabilitat i categoria com els anteriors, els graus essencials eren els de prefecte (praefectus) i de procurador (procurator), cadascun amb diverses especialitats, i alternats amb altres càrrecs militars. El sistema es mantingué rígidament fins al s III dC i, bé que amb modificacions durant el Baix Imperi, mantingué aproximadament l’estructura fins a la fi de l’imperi Romà d’Occident.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...