Hom empra aquest nom en la denominació d’una gran quantitat de processos dermatològics i moltes vegades és considerat, equivocadament, com a sinònim d’èczema. Les dermatitis poden ésser causades fonamentalment per factors endògens o bé per factors exògens. En el primer cas hi ha la dermatitis atòpica, que no és més que la manifestació cutània d’un procés general denominat atòpia i que és determinat per la facilitat de l’organisme de formar reagines. En són unes altres manifestacions l’asma i la febre de fenc. Les característiques clíniques varien amb l’edat del malalt i són diferents les formes pròpies del nadó, de l’infant, de l’adolescent i de l’individu adult. Com a símptoma característic hom assenyala la pruïja. Una altra forma és la dermatitis o èczema seborreic, que es caracteritza per l’aparició de lesions eritematosoescamoses localitzades a les zones de major activitat sebàcia. Un altre capítol és constituït actualment per les dermatitis de causa exògena, de causa física o de causa química, dintre les quals cal considerar les dermatitis de contacte, les irritatives, les al·lèrgiques, les fototòxiques i les fotoal·lèrgiques, que avui dia són tan freqüents pel fet que en la vida moderna l’individu entra en contacte amb nombrosíssimes substàncies que poden condicionar alteracions cutànies.
f
Patologia humana