Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni; el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot; hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni:
El clorur de fenildiazoni (o de benzendiazoni) i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics. Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics. Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en solució aquosa i a temperatura de 0°C, solament subsisteixen poques hores i, doncs, han d’ésser preparades i emprades ràpidament. En estat sòlid i seques tenen una extraordinària tendència a produir explosions i detonacions, sovint per simple frec. Les sals de diazoni donen reaccions de desplaçament del grup diazoni per halurs, cianurs, nitroderivats, azidurs, etc (reacció de Sandmeyer, reacció de Schiemann), reaccions d’addició o alquens conjugats (reacció de Meerwein), reaccions de formació de biarils, de reducció, de copulació, de formació de diazoats, etc. Les sals de diazoni són emprades en la preparació de papers de còpia especials (paper ozalid) atesa la seva descomponibilitat sota l’acció de la llum ultraviolada (diazocòpia).