i dinar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

dinar

dinar (es), dinar (en)
substantiu masculím
Numismàtica i sigil·lografia
dinar (es), dinar (en)
numismàtica numis
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.

En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan (685-705), la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g. A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago. Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats. De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus. Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān III l’any 936, però el pes del dinar califal andalusí fou més feble, prop dels 3,85 g, el mateix que tingué, posteriorment, el morabatí almoràvit. Els dinars califals cordovesos i els dinars hammudites circularen àmpliament per Catalunya, on foren també imitats al s. XI (mancús). A la segona meitat del s. XI, ja en època dels regnes de taifes, foren encunyats quarts de dinar de baixa llei a València. Aquesta moneda tingué una gran circulació per Catalunya sota els noms d'or de València o roal o roval. La taifa de Lleida també baté fraccions de dinar.

Col·laboració: 
AMBP
Llegir més...