Són individus unicel·lulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular. Generalment presenten una membrana de secreció cel·lulòsica, anomenada teca, que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures. La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal. Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos. Contenen clorofil·les a i c, xantofil·les i carotenoides, i també midó i lípids. La majoria són autotròfiques, però algunes són més o menys heterotròfiques. Certes espècies presenten estigmes fotoreceptors. Hi ha espècies paràsites, principalment sobre copèpodes, diatomees i tintínnids. Les denominades zooxantel·les són simbionts d’acantaris, cnidaris i ctenòfors. Hi ha casos de bioluminescència, com en Noctiluca i Gonijaulax. Algunes espècies tenen productes tòxics i poden ésser metzinoses, si no per al nivell tròfic immediat, sí per a d’altres. Les dinoflagel·lades tenen molta importància en el plàncton, sobretot el marí, i constitueixen l’aliment de molts peixos d’alta mar. Solen predominar en mars calentes i temperades.
f
pl
Zoologia
Botànica