OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

dinoteri

dinoterio (es), dinothere (en), Nom científic delDinotherium sp
substantiu masculím
Paleontologia
dinoterio (es), dinothere (en), Nom científic delDinotherium sp
paleontologia paleont
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).

Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior; per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall. Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè (fa entre 22 i 1 milions d’anys). Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica. Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior. En el Miocè superior desaparegueren del vell continent, tot i que persistiren al continent africà fins al Plistocè. Des d’un punt de vista evolutiu, el seu origen resta molt més pròxim als sirènids i baritèrids, parents llunyans aquàtics dels proboscidis. De fet, la dentició dels dinoteris és força diferent de la dels proboscidis: les molars són independents i estan proveïdes de crestes tallants. Tenen força similitud amb els tapirs, motiu pel qual el fundador de la paleontologia, G.L. Cuvier, els atribuí a un tapiroid gegantí. Aquest suposat aspecte és a l’origen del seu nom, que en grec significa ‘bèstia temible’. A Catalunya s’han trobat fòssils de dinoteri en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès, en alguns casos amb esquelets parcials. El 2020 es trobaren a Sabadell dents fòssils de Deinotherium proavum, de poc més de 9 milions d’anys d’antiguitat, fins aleshores les restes de dinoteri més antigues descobertes a Europa.

Data de revisió: 
2020-09-08

Llegir més...