dipsacàcies

f
pl
Botànica

Família de rubials integrada per uns onze gèneres que apleguen unes 350 espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, de distribució eurasiàtica i sud-africana.

Presenten fulles oposades, sense estípules; flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofil·les, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes. Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament (cardó).

Dipsacàcies més destacades

Dipsacus satinus cardó de paraire
Dipsacus fullonum cardó, cardet, pinta
Knautia arvensis vídues bordes
Scabiosa sp escabiosa
Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues
Scabiosa cretica herba penyalera
Scabiosa stellata cardeta
Succisa pratensis mossegada del diable