díptic

díptico (es), diptych (en)
m
Història
Art

Tauleta doble unida per frontisses i plegable.

Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior; representaven figures soles (s IV), escenes de cacera o jocs (s V). Des de la fi del s IV fins al s VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi. A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars. A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la part interior, i amb finalitat piadosa o simplement decorativa reproduïen escenes religioses o bé retrats.