OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

disenteria

disentería (es), dysentery (en)
substantiu femeníf
Medicina
disentería (es), dysentery (en)
patologia pat
Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals es destaquen els bacils i les amebes.

La disenteria bacil·lar, gairebé exclusiva de terres càlides i que sovint es presenta en forma d’epidèmies afavorides per manca d’higiene, és produïda per diferents bacils (Shiga-Kruse, Flexner, Ghiss, Strong, Sonne). El contagi té lloc per contacte directe amb femta contaminada, per la ingestió d’aliments crus contaminats i per les mosques. Emplaçats als budells, els bacils es moren, però els trastorns són produïts per les endotoxines que són alliberades dels mateixos bacils. El quadre clínic comença bruscament, i segueix el seu curs amb dolors còlics i febre alta. La diarrea és mucopurulenta o mucosanguinolenta; el nombre de deposicions pot ésser superior a 20 per dia, i sovint són sense femta. L’evacuació no alleuja el malestar ano-rectal continuat. L’estat general és afectat ràpidament, i es produeix una dishidratació intensa. La disenteria amèbica és una malaltia tropical produïda per l'Entamoeba histolytica, i, a diferència de la bacil·lar, és fonamentalment crònica, amb recaigudes repetides, poc o molt intenses. La quantitat de deposicions diàries és molt inferior a la de la disenteria bacil·lar, i la manca de febre sol constituir una gran dada diferencial. La infectació en diferents òrgans de l’organisme no és rara (abscessos hepàtics, pulmonars, cerebrals).

Col·laboració: 
JVB

Llegir més...