No expressa una malaltia, sinó la percepció, a la meitat del ventre, de trastorns relacionats amb la digestió que poden ésser ocasionats per diverses malalties, de l’aparell digestiu o no. L’epigastri és, per a moltes persones, el centre de sensacions anormals relacionades amb la digestió, i quan no és possible de descobrir a l’estómac una causa evident d’aquestes sensacions anormals hom utilitza el mot dispèpsia per a esmentar-les. El concepte de dispèpsia té un cert contacte amb el de neurosi gàstrica, i moltes vegades esdevenen difícils de destriar. Les dispèpsies són primitives, que comprenen els trastorns digestius alts de causa imprecisa, i secundàries, que es refereixen als trastorns de la funció gàstrica originats en la patologia d’un òrgan digestiu (vesícula biliar) o en alteracions no digestives (litiasi urinària, trastorn circulatori, trastorn endocrí, etc). Les manifestacions clíniques són vagues i complexes. Hom en fa dos grans grups: les hiperstèniques, a què pertanyen els dispèptics que expliquen un quadre clínic semblant al dels ulcerosos gastroduodenals i, per consegüent, el malestar no apareix fins que han transcorregut unes quantes hores des de la ingestió d’aliments, i les hipostèniques, en què el malestar es manifesta quan l’estómac és replè d’aliments o, fins i tot, mentre la persona encara menja.
f
Patologia humana