i dispnea | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

dispnea

substantiu femeníf
Medicina
patologia pat
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.

Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria (polipnea o taquipnea), l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris. La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris. El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba (hipòxia, acidosi, etc) o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o en el mateix aparell respiratori. La dispnea pot ésser deguda a una alteració de la composició de l’aire que hom respira (per exemple, la dispnea de les altures per enrariment de l’oxigen), a causes respiratòries (hipoventilació pulmonar per obstrucció de les grans vies —laringitis, neoplàsies— o per obstrucció dels bronquis fins —asma—, alteració de la distribució de l’aire de ventilació en el pulmó —emfisema, pleuresia, etc—, alteració de la circulació pulmonar —hipertensió pulmonar primària o secundària— i alteració de la difusió pulmonar —pulmonia, broncopneumònia, tuberculosi, etc—), a causes cardíaques (dispnea d’esforç i en repòs, com l’ortopnea, que s’esdevé quan el malalt es vol ajeure i, a causa d’ella, ha de romandre assegut o mig incorporat, i com la dispnea paroxismal nocturna o atacs nocturns d’ofec causats per asma cardíaca o edema agut de pulmó), i també a alteració en la composició de la sang (anèmia, acidosi), o a causa neurògena (alteracions cerebrals) o d’origen psíquic (dispnea sospirosa, deguda a l’angoixa). Hom pot classificar la dispnea en expiratòria, en què la sortida de l’aire és dificultosa a causa d’una contracció dels bronquis petits, i que és típica de l’asma i es caracteritza per un allargament de l’expiració, per un xiulet en l’expiració i per un alentiment de la freqüència respiratòria (bradipnea), i en inspiratòria, en què la dificultat es produeix al moment d’inspirar l’aire, generalment per obstacle en les vies aèries superiors (laringe, tràquea i bronquis grossos), i que es caracteritza per un allargament de la inspiració, per l’estridor i pel tiratge. Segons la modificació de la profunditat i del ritme dels moviments respiratoris, la dispnea sovint és anomenada simplement respiració. Així, hom troba les dispnees o respiracions periòdiques següents: la respiració de Cheyne-Stockes, consistent en l’augment i la disminució progressius de l’amplitud dels moviments respiratoris, separats per períodes d’apnea recurrents amb regularitat; la respiració de Biot, consistent en una respiració totalment irregular; i la respiració de Kussmaul, consistent en fortes expiracions i inspiracions contínues.

Col·laboració: 
RCPo / R

Llegir més...