És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita. La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició. L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent. La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci. Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles. Les calcàries dolomítiques més conegudes són les del Triàsic alpí (dolomites del Tirol) i, a França, les del Juràssic superior.
f
Mineralogia i petrografia