La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon mil·lenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica. La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia. També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica. Fins al s IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats aquees d’Argos i Esparta. La primera s’estengué per Corint, Sició, Mègara i l’illa d’Egina i formà un veritable regne feudal; aprofitant la tradició aquea, es presentaren com a continuadors de la dinastia dels atrides, i s’assimilaren a poc a poc amb les restes de població anterior. No s’esdevingué talment amb els doris d’Esparta, que conqueriren les veïnes terres de Messènia i l’Arcàdia, s’imposaren sobre els vençuts i els semisclavitzaren (ilotes); Esparta esdevingué un estat aristocràtic i guerrer.
f
m
Història