Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat. Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa. Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral.
De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines. L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria; això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits, fa que hagin desaparegut de molts dels indrets de la primitiva àrea de repartició, que va des de les costes de l’oceà Índic fins al Pacífic i des de la mar Roja fins a Austràlia. Així, aquesta espècie està considerada en perill d’extinció, i el 2004 entrà en la llista roja de la UICN com a espècie vulnerable.
Sembla que aquests animals foren els que originaren el mite de les sirenes.