Es produeix sempre que es trenca l’equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular, o quan la permeabilitat capil·lar augmenta excessivament. Poden intervenir en la producció de l’edema certs factors endocrins i neurovegetatius, així com també l’obstrucció dels vasos limfàtics. La insuficiència cardíaca dreta pot produir edema generalitzat, per un augment de la pressió venosa de retorn; quan falla el ventricle esquerre es produeix l'edema agut de pulmó, conseqüència de la inundació dels alvèols per edema en augmentar de sobte la pressió dins els vasos pulmonars.
Els edemes de causa hepàtica són conseqüència d’una disminució d’albúmina en el plasma.
L'edema renal es desencadena en augmentar la retenció de sal i aigua i per pèrdua de proteïnes per l’orina. Els estats de desnutrició severa també donen grans edemes, produïts per l’augment de la permeabilitat capil·lar i per la disminució de les proteïnes.
Els edemes angioneuròtics i els edemes tòxics són conseqüència d’una alteració dels factors reguladors neurovegetatius.