Fou la primera partícula elemental descoberta. Cap a la darreria del s XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits. El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics ( catòdic), demostrà que transportaven càrrega negativa. Al cap de poc temps, J.J. Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons. A partir de la relació càrrega/massa (e/m) obtinguda per Thomson, Millikan, mitjançant un experiment esdevingut cèlebre, pogué mesurar l’any 1909 la càrrega de l’electró e i la massa m. El descobriment de l’electró inicià una nova etapa de la física i corroborà la hipòtesi que l’electró és una partícula elemental de l’Univers a partir de la qual es formen tots els àtoms. Hom ha pogut comprovar que la massa de l’electró augmenta amb la velocitat, d’acord amb les prediccions de la mecànica relativista. També ha estat verificada la natura ondulatòria de l’electró. La producció d’electrons lliures per diferents procediments i llur comportament en medis diversos han trobat una extraordinària aplicació pràctica i han fet desenvolupar una nova branca de la física i de l’electricitat, l'electrònica. Els valors admesos de la càrrega elèctrica i de la massa de l’electró són e = -1,602 189 2(46) × 10-19 C, i me = 9,109 354(47) × 10-31 Kg.
m
Física