electrocardiograma

ECG, electrocardiograma (es), electrocardiogram (en)

m
Biologia
Electrònica i informàtica

Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials

© fototeca.cat

Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.

L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U . L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS (deflexió ventricular inicial o ràpida) representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T . L’origen de l’ona U no és ben conegut.