OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

electrocinètica

substantiu femeníf
Electrònica i informàtica
electricitat elect
Part de l’electricitat que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.

En un medi conductor es produeix un corrent elèctric quan les càrregues elèctriques es mouen en una direcció definida impulsades per un camp elèctric. El corrent elèctric es pot propagar en conductors metàl·lics, en solucions electrolítiques i en gasos ionitzats. Els electrons lliures d’un metall es mouen desordenadament entre els àtoms que formen la xarxa cristal·lina. Quan un conductor se sotmet a una diferència de potencial (per exemple, mitjançant una pila), totes les càrregues elèctriques es desplacen en una mateixa direcció, impulsades pel camp elèctric creat, constituint el corrent elèctric. Les magnituds que caracteritzen el corrent elèctric són la intensitat (I), la diferència de potencial (V-V´) i la resistència (R). Aquestes magnituds són relacionades per la llei d’Ohm, I = (V-V´)/R. La diferència de potencial necessària per a mantenir un corrent elèctric continu és produïda per un generador, aparell caracteritzat per una força electromotriu (E). Si en un circuit hi ha intercalats generadors, hom no pot aplicar directament la llei d’Ohm normal, puix que afecten la intensitat del corrent. Si el generador afavoreix el pas del corrent, la seva força electromotriu és considerada positiva, i si s’oposa al pas del corrent, negativa. Un receptor és un aparell que transforma energia elèctrica en una altra energia que no sigui calor. Es caracteritza per la força contraelectromotriu (). En aplicar la llei d’Ohm cal tenir en compte que la força contraelectromotriu sempre és negativa. En un circuit ramificat (xarxa) són aplicables les lleis de Kirchhoff. El corrent elèctric a través d’un conductor metàl·lic produeix una sèrie d’efectes, de gran interès teòric i de diversa aplicació tècnica. Un dels més importants és l’efecte Joule, mitjançant el qual l’energia cinètica dels electrons es converteix en calor. El pas de l’electricitat a través d’una dissolució constitueix l'electròlisi. La conducció de l’electricitat a través dels electròlits es regeix per les dues lleis de Faraday. En l’electròlisi es fonamenten les piles i els acumuladors. Els gasos, i en particular l’aire, són aïllants, és a dir, no tenen càrregues lliures mòbils. Poden ésser ionitzats mitjançant agents externs, que donen lloc a la formació d’àtoms o grups d’àtoms dotats de càrrega elèctrica. Sota l’acció d’un camp elèctric es produeix un corrent elèctric semblant al cas de l’electròlisi. Els agents ionitzants més importants són els raigs X, les substàncies radioactives, els filaments incandescents i les flames.

Col·laboració: 
SPl

Llegir més...