El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior. La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta. El patró o peu és format per la part baixa (arrels i part del tronc) de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular. Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o per manca d’adaptació a les condicions del sòl (textura, estructura, pH, etc). L’empelt reïx sempre que les plantes empeltades siguin varietats diferents d’una mateixa espècie o, si més no, espècies diferents d’un mateix gènere; per contra, els empelts intergenèrics són poc reeixits. L’època ideal per a empeltar és quan les gemmes d’ambdues plantes són en repòs. És fonamental que el càmbium de la pua resti en contacte íntim amb el del patró, per a la qual cosa cal que totes dues parts es mantinguin ben unides (lligant-les, clavant-les, etc). Després hom recobreix la superfície de l’empelt amb una cera especial, que impedeix que s’assequi. Hom distingeix els empelts de pua, de gemma i de contacte. L’empelt de pua o d’agulla es fa amb una pua de 4 a 9 cm de llarg proveïda d’una o més gemmes. N'hi ha de diverses menes, segons la forma d’inserció de la pua: l' empelt anglès o de llengüeta , emprat per a empeltar pues de diàmetre reduït (0'5 cm a 1'5 cm) sobre un patró del mateix gruix, l' empelt de costat , que serveix per a empeltar una pua sobre un patró de diàmetre més gran, l' empelt de fenedura , emprat per a rejovenir els arbres i que hom pot fer sobre el tronc, posat cas que no sigui gaire gruixut (menys de 10 cm), o sobre les branques, l' empelt de corona o d’escorça , que hom fa col·locant la pua, o les pues, en la perifèria del patró en un tall longitudinal que només n'afecta l’escorça, i l' empelt de tascó , que hom fa tallant la soca del patró i obrint després una clivella de forma piramidal i ficant-hi l’agulla o tros de branca de l’altra planta. L' empelt de gemma o de borró consisteix en la inserció sobre el patró d’una gemma vegetativa amb una petita part d’escorça. Hom el fa quan la planta és en ple creixement, per tal que l’escorça es pugui separar fàcilment de la fusta. És molt emprat per a obtenir arbres fruiters, arbusts ornamentals i espècies d’hivernacle. Les formes més corrents d’emprar-lo són l' empelt en T o d’escut, el de xapa, el de fleca, el de canó o canonet i el d’ull. L' empelt de contacte consisteix a treure alguns centímetres d’escorça (fins al càmbium) de l’empelt i del patró o a fer-hi coincidir íntimament ambdues parts i lligar-les.
m
Agronomia
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.