L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medul·la espinal. Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries: prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats. El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal (o hemisferis cerebrals ) a la regió més anterior, i el diencèfal (amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix) a la posterior. El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls òptics ( tubercles bigeminats i quadrigeminats ), el tectum i els peduncles cerebrals . La regió posterior, el romboencèfal, dóna lloc al metencèfal (que inclou el cerebel) i al mielencèfal o bulb anterior. La cavitat interna, única al principi, resta dividida en una sèrie de compartiments buits, que són els ventricles I i II (dret i esquerre) a l’interior dels hemisferis cerebrals i que es comuniquen amb el ventricle III del diencèfal. Al mesencèfal, la cavitat sol ésser molt estreta ( aqüeducte de Silvi ) i comunica el ventricle III amb el IV, situat a l’interior del bulb. Les cinc regions esmentades, col·locades l’una darrere l’altra en els cordats inferiors, es van replegant l’una sobre l’altra pel fet que el creixement de l’encèfal és més gran que el de les parets del crani; en els ocells i mamífers, els hemisferis cerebrals i el diencèfal són sobreposats a les altres regions. Gairebé paral·lelament a aquest creixement dels hemisferis es produeix dins l’escala zoològica una complexitat de l’estructura d’aquests hemisferis. La substància blanca externa ( pal·li ), que envolta uns nuclis de substància grisa interna ( cossos estriats ) en els cordats inferiors, inverteix la seva posició anatòmica. En els amfibis ja apareix un arquipal·li central i dorsal (cavall marí), un paleopal·li lateral olfactori i una regió central amb els nuclis basals . En els rèptils ja hi ha una petita regió, frontal i dorsal, de substància grisa, el neopal·li , que va creixent fins a envoltar tot l’hemisferi i dóna lloc al còrtex cerebral dels mamífers, amb el qual la substància blanca ha restat col·locada a l’interior. L’escorça és llisa en els mamífers poc evolucionats, i plena de plecs o circumvolucions separades per solcs o cissures en els més evolucionats. En l’home, les formacions derivades del diencèfal (nuclis optostriats, nuclis hipotalàmics, epífisi, hipòfisi) integren les funcions sensorials en un pla genèric i bàsic. L’escorça cerebral permet una integració més complexa, substrat de totes les funcions nervioses superiors (motores, sensorials, psíquiques, etc).
m
Anatomia animal
Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.