endoproctes

m
pl
Zoologia

fototeca.cat

©

Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.

El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans; una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes. El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí. L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània. El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèl·lules sensitives distribuïdes pels tentacles. Poden tenir els sexes separats (Loxosoma) o ésser hermafrodites (Pedicellina), i es reprodueixen també per gemmació i formen colònies (Pedicellina, Urnatella). Tenen un desenvolupament indirecte, a través de larves planctòniques que després d’un curt període de vida lliure les fixen i evolucionen en adults solitaris. Després un estoló surt del peduncle i esdevé el començament d’una nova colònia. Gairebé tots els endoproctes són marins, amb unes poques formes d’aigua dolça (Urnatella). Viuen fixats sempre sobre substrats vius (plantes i altres animals) i s’alimenten de microplàncton i detrits que atreuen movent els cilis dels tentacles. A la Mediterrània són freqüents Loxosoma singulare i Pedicellina cernua.