El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any. Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó (cicle lunar), les epactes es repeteixen també cada dinou anys. Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri. Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari, calgué corregir el valor de l’epacta, puix que no coincidia amb el seu valor real, i donar noves normes per a calcular-la segons el nou calendari. Aquestes indicacions tenien en compte la supressió de tres anys de traspàs cada quatre segles i l’error del cicle de Metó, que val un dia cada 300 anys. A l’any gregorià, l’epacta pot prendre qualsevol valor entre 0 i 29.
f
Astronomia
Cronologia