era

era (es), threshing floor (en)
f
Agronomia

Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.

Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, el·líptica o poligonal (regió de Xàtiva), perquè el moviment de la feina és rotatori. El terra és pitjat (si el material és argilós o rocallós), però en les eres permanents (pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva) predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades. Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats (regió de la Seu) o d’una de molt baixa (Menorca). Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges. Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el vent dominant els dies d’estiu si és al costat de la casa (el cas corrent on el poblament és disseminat; si és concentrat, les eres s’ajunten a la sortida del poble). Encara actualment les batedores simples són instal·lades a l’era, on hom completa, de vegades ritualment, les tasques derivades (a Menorca hom hi mesura el blat i el distribueixen entre el propietari i el parcer).