Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses; posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals. Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona (insecte adult). Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes; l’última muda dóna lloc a la crisàlide . Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que segreguen. Algunes erugues ocasionen plagues agrícoles o forestals, com és ara l' eruga de la col o dels horts ( Pieris brassicae ), l' eruga del pi ( Thaumetopoea pitycampa ), l' eruga del roure ( T. processionaea ), l' eruga peluda del suro ( Lymantria dispar ) i diversos cucs (cuc).
f
Entomologia
Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.