OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

escafandre

escafandra (es), diving suit (en)
substantiu masculím
Transports
escafandra (es), diving suit (en)
Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
marina, marítim mar
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.

Cal distingir entre l’escafandre clàssic (que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub) i l’escafandre autònom (que porta el subministrament d’aire incorporat). El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M. Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire. El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola. El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres guarnides de vidres gruixuts. Entre els anys 1829 i 1864 l’anglès Siebe i els francesos Rouquayrol i Denayrouze perfeccionaren l’escafandre de James alimentant-lo amb aire mitjançant bombes situades a l’exterior. Amb aquest escafandre hom podia baixar fins a 50 m de profunditat i romandre-hi fins a 3 hores. El 1946 Jacques-Yves Cousteau i Émile Gagnan construïren l’aqualung, escafandre autònom compost per un vestit impermeable, unes ulleres i unes bombones que contenien una barreja d’heli i oxigen a pressió que, mitjançant un circuit, permetien que el bus respirés. Hi ha dos tipus de circuits, el circuit obert, que empra l’aire a alta pressió emmagatzemat en una o més bombones i que hom redueix a la pressió apta per a la respiració per mitjà d’un regulador i que és evacuat un cop expel·lit per l’escafandrer, i el circuit tancat, que consta d’un dipòsit alimentat per l’oxigen de les bombones i proveït d’una petita quantitat de calç sodada que purifica l’aire expirat absorbint el diòxid de carboni; les bombones d’aquest tipus també poden emmagatzemar una mescla d’heli, oxigen i nitrogen, la qual cosa permet al bus de submergir-se més profundament i durant més estona (tot controlant els períodes de descompressió). L’escafandre cuirassat, format per un conjunt de peces articulades amb aparença de robot, pot suportar grans pressions sense que el bus sofreixi. En aquest escafandre hom regula la respiració per mitjà de substàncies que absorbeixen el diòxid de carboni i forneixen oxigen.

Llegir més...