i escafòpodes | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

escafòpodes

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.

El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta; el peu és allargat i cilíndric. De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles. A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals. El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pal·lial. No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície del mantell i pels captacles. L’aparell circulatori és rudimentari i la sang és continguda en sins i llacunes; el cor és una invaginació vesicular del pericardi i la circulació és exclusivament llacunar. Presenten dos ronyons sense connexió amb la cavitat pericàrdica. El sistema nerviós comprèn ganglis cerebrals, bucals, pleurals, pedis i viscerals. Els òrgans dels sentits són limitats a estatocists, òrgans gustatoris i els tentacles tàctils. Tenen els sexes separats; la gònada és única i va unida al ronyó dret, mitjançant el qual els gàmetes són expulsats a la cavitat pal·lial. La larva és una trocòfora en forma de baldufa. Els escafòpodes són tots marins i bentònics; viuen amb el peu introduït al fang i amb l’obertura de la conquilla girada cap amunt, i s’alimenten, sobretot, de foraminífers. N'hi ha unes cent espècies, que es troben a totes les mars del món. És típic el gènere Dentalium, del qual a la Mediterrània són freqüents les espècies D.vulgari i D.entalis, anomenades ullals.

Llegir més...