OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

escoltisme

escultismo (es), boy-scout movement (en)
substantiu masculím
Educació
escultismo (es), boy-scout movement (en)
escoltisme escolt
Moviment d’educació fundat per Robert Baden-Powell que es proposa el desenvolupament de la personalitat dels infants, els adolescents i els joves a través de la vida de grup en els temps de lleure.

El sentit de la responsabilitat, l’esperit de servei i el treball en equip en són els valors educatius més característics i hi té força importància la vida a l’aire lliure. Els grups són formats per uns vint membres, organitzats en diferents equips i aplegats en agrupaments escoltes. L’escoltisme s’organitza en etapes educatives segons l’edat ( unitats ): de 6 a 8 anys, i segons l’associació, la unitat és castors o follets ; de 9 a 11 anys la unitat és llops i daines (o llobes ); de 12 a 14 anys la unitat és rangers i guies o raiers ; de 15 a 17 anys la unitat és pioners i caravel·les o pioners ; i des dels 17 anys els nois i noies s’agrupen en trucs o clans . A partir de 18 anys ja poden començar la tasca de cap o educador responsable.

El moviment, donat a conèixer des de l’any 1908 amb la publicació del llibre Scouting for boys , s’estengué ràpidament per Anglaterra (el 1910 ja tenia 109.000 membres). L’expansió internacional fou immediata, tant als països de l’imperi Britànic com per tot Europa: el 1913 hi havia escoltisme a Alemanya, Àustria-Hongria, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Itàlia i Suècia. El mètode escolta fou aviat adaptat a les noies ( girl-guides o noies guies ), amb la creació del guiatge, per bé que el terme escoltisme s’empra sovint per parlar de l’escoltisme i del guiatge alhora. El mètode també fou adaptat als infants, per als quals Baden-Powell, amb Vera Barklay, escriví The Wolf Cubs’ Handbook (1916), dins un simbolisme extret d' El llibre de la Jungla de R. Kipling. Un dels trets externs més característics és l’ús del fulard d’un color distintiu. El moviment escolta no té una confessió pròpia tot i treballar la dimensió espiritual, malgrat que hi ha organismes de caire religiós que coordinen les associacions escoltes d’una mateixa confessió. Des del 1920 els escoltes dels diversos països es reuneixen periòdicament en grans campaments internacionals anomenats jamboree mundial. Del primer, celebrat a Londres, sorgí l’Associació Internacional de Boy-Scouts, (des del 1961 Organització Mundial del Moviment Escolta).

Als Països Catalans els introductors de l’escoltisme foren Ramon Soler, Romà Clausolles, Narcís de Romaguera, Josep Roca, Ignasi Ribera i Rovira i, sobretot, Pere Rosselló i Axet, que impulsà la constitució a Barcelona (1912) del comitè dels Exploradors Barcelonesos , institució que prevalgué damunt altres, d’existència efímera, com els Jovestels , creats al CADCI per Ribera i Rovira (1913), i els Exploradores Republicanos, de Lerroux. També aparegué tot seguit una secció femenina, les Girl-Guides . Els Exploradors Barcelonesos, aglutinats als Exploradores de España , obtingueren reconeixement oficial. L’any 1914 a l’Estat espanyol hi havia 10.503 exploradors, dels quals 1.575 eren dels Països Catalans. El 1922 ingressaren en el Boy-Scout International Bureau i redactaren un nou reglament molt més centralitzador i militarista, aspecte que augmentà amb la Dictadura (1923-30). El 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, hom celebrà un jamboree , amb 2.000 escoltes de 14 països. El 1933 obtingueren una relativa autonomia: en resultà la Federació de Boy-Scouts de Catalunya, dirigida per Carles de Cifuentes, tot i que el sector més catalanista, en desacord, creà l’associació Boy Scouts de Catalunya, seguit pels nuclis més vius del Principat. Al País Valencià hom fundà els Boy Scouts de València.

Paral·lelament, al Principat havien sorgit els Minyons de Muntanya (1927) de Josep M. Batista i Roca, que celebraren el primer campament general de guies excursionistes i minyons de muntanya (1928) i el primer aplec general de minyons de muntanya (1930). El 1932 ja eren quaranta-quatre les entitats masculines al Principat; a més, n'hi havia una a Mallorca: els Al·lots de Muntanya.

La Generalitat de Catalunya reconegué l’escoltisme català (1934), i el posà sota patronatge, mentre que l’escoltisme atorgà al president de la Generalitat la seva presidència d’Honor. Després dels fets del Sis d’Octubre el govern de la CEDA els retirà el reconeixement, que fou renovat pel president Companys, el 1936, any en que els Boy Scouts de Catalunya i la Germanor de Minyons de Muntanya s’unificaren en els Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya, anomenada també Institució Catalana d’Escoltisme, amb un consell directiu únic amb Batista i Roca com a Cap Escolta Nacional. Durant la Guerra Civil de 1936-39 exerciren serveis auxiliars, etc. Després del 1939, l’activitat es reprengué sota la il·legalitat. El 1945 n'hi havia tres grups, i vint-i-un el 1948. En aquests anys tingueren una notable influència en la recuperació cultural i cívica de la joventut catalana. La represa de les activitats fou dirigida per un consell general, que el 1954 suspengué les seves activitats a causa d’un incident ocorregut al Montnegre. Una de les principals figures d’aquest període fou Antoni Batlle i Mestre. El 1956 hom constituí a Vic i a Barcelona una delegació diocesana d’escoltisme, que reuní agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a Girona, la Seu d’Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida i Mallorca; la seva protecció legal afavorí el desenvolupament de l’escoltisme català.

El 1958, però, s’escindí en tres branques: una pluralista, els Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya (que conservava el nom de l’associació conjunta), una aconfessional, els Boy Scouts de Catalunya; i una catòlica, la Delegació Diocesana d’Escoltisme. El 1959 els tres moviments es coordinaren en l’Associació Catalana d’Escoltisme. L’any 1960 hom celebrà a Vallvidrera la reunió del Consell Internacional de l’Escoltisme Catòlic, amb representacions de 29 països, i l’any següent fou creat el Moviment Scout Catòlic. El 1965 sorgiren els Girl i Boy Scouts de Catalunya, escindits dels Boy Scouts de Catalunya, i el 1966 se separaren els Noies i Nois Escoltes dels Països Catalans (NINE) dels Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya. El 1977 les federacions Guiatge Català i Associació Catalana d’Escoltisme s’unificaren en la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, que actualment componen dues associacions: Escoltes Catalans, que aplega els agrupaments escoltes laics, i Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, la més gran, que aplega els agrupaments escoltes confessionals catòlics. Ambdues són coeducatives i tenen en conjunt (1996) uns 19 000 membres, distribuïts en 190 agrupaments. Mitjançant una estructura confederal amb l’escoltisme i el guiatge espanyols, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge està reconeguda per l’Organització Mundial del Moviment Escolta i per l’Associació Mundial de Noies Guies i de Noies Escoltes. El 1985, l’escoltisme català organitzà a Torrebonica (Vallès Occidental) el camp Eurofolk'85, on participaren 1.500 joves escoltes d’arreu d’Europa.

A les Balears, l’escoltisme fou introduït pel dominicà Llorenç Caldentey, que hi organitzà (1914) els Exploradors, visitats el 1929 per Baden-Powell. També n'hi havia un grup a Maó. Extingits després del 1936, renasqueren gràcies a Eladi Homs i Zimmer, antic minyó d’Antoni Batlle, que creà la Unitat Ramon Llull (1956), acollida pels caputxins de Palma. El 1958 la seva muller organitzà les guies. Hom adaptà els estatuts i les normes de l’escoltisme diocesà català, però amb independència de les delegacions diocesanes de Catalunya. El 1977 es fusionaren el Moviment Escolta de Mallorca i el Guiatge de Mallorca en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, amb 1.300 afiliats repartits en 17 agrupaments (1996). El 1975 es creà l’associació laica Escoltes de Mallorca, que té 250 membres en 3 agrupaments. A Ciutadella (Menorca), Pere Marquès i Llorenç Barber hi reintroduïren les activitats (1962); el matrimoni Juaneda-Seguí hi impulsà el moviment femení, el 1969. A Menorca s’hi reintroduïren les activitats escoltes els anys cinquanta, i en una línia similar a la dels seus homòlegs mallorquins es creà el 1971 la delegació diocesana Escoltes de Menorca, que té 1.000 membres distribuïts en 12 agrupaments.

A València funcionà, des del 1958, una delegació diocesana d’escoltisme, més endavant anomenada Moviment Escolta de València, i el 1980, a Castelló, fou creada a partir de tres agrupaments la delegació diocesana d’escoltisme Scouts de Castelló. Juntament amb Scouts d’Alacant, fundats el 1986, formen la Federació d’Escoltisme Valencià, amb 8.000 afiliats distribuïts en 100 agrupaments arreu del País Valencià. Així com l’escoltisme del Principat té un estatus diferenciat en el conjunt de l’Estat, l’escoltisme del País Valencià i de les Illes Balears està integrat en les federacions estatals, malgrat que mantenen lligams amb l’escoltisme del Principat.

Col·laboració: 
JoMMB / JEsC

Llegir més...