esfagne

Sphagnum sp (nc.)

m
Botànica

Gènere de molses, de l’ordre de les esfagnals, que viuen en torberes, aiguamolls i indrets molt humits, d’aigües àcides, on formen gespes esponjoses, de color verd clar, rosat o vermellós, integrades per plantetes de creixement apical indefinit, que es moren per la part inferior i originen la torba .

N'hi ha als Pirineus i a les regions humides d’una gran part del món.