Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’espardenya de Valls, amb set vies de veta per banda, l’espardenya valenciana, amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’espardenya empordanesa, blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc.
Espardenyes
© C.I.C - Moià
Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes. Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la infanteria hispànica. La fabricació d’espardenyes fou tradicionalment feta en obradors de caire familiar arreu dels Països Catalans on es conreava cànem. Tingué especial importància, però, la indústria espardenyera al País Valencià (Vall d’Uixó, Elda, Elx), precedent de la gran indústria moderna del calçat. Foren també centres importants espardenyers Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), Tortellà (Garrotxa), Benavarri (Ribagorça), etc. Actualment han desaparegut pràcticament els obradors, i la indústria espardenyera ha derivat en general a d’altres menes de calçat lleuger; amb tot, hom manté la manufactura de tipus menestral.