La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m. A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei. Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 mil·límetres de diàmetre, impulsada per una raqueta (de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim), abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista. Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta. El servei és creuat. Quan dos jugadors ensopeguen es produeix un let
i cal repetir la jugada. El joc començà a desenvolupar-se els anys trenta, però no fou sinó després de la Segona Guerra Mundial que assolí una forta implantació, accentuada els darrers anys. Hom l’introduí als Països Catalans, i a l’Estat espanyol, a la fi dels anys setanta.
m
Esport
Esquema d’una pista d’esquaix
© fototeca.cat