Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs (Arquimedes). Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals. L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible. Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única aplicada en un punt arbitrari i a un parell de forces. Els principis de l’estàtica, que regulen les condicions d’equilibri dinàmic, són: que la força resultant sigui nul·la (no hi ha translacions, o aquestes són uniformes) i que el moment resultant sigui nul (no hi ha rotacions, o aquestes són uniformes). Els principis de l’estàtica regeixen la construcció d’estructures rígides en equilibri i per això tenen aplicació en arquitectura i enginyeria.
f
Física