i estàtica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

estàtica

estática (es), statics (en)
substantiu femeníf
Física
estática (es), statics (en)
física fís
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.

Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs (Arquimedes). Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals. L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible. Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única aplicada en un punt arbitrari i a un parell de forces. Els principis de l’estàtica, que regulen les condicions d’equilibri dinàmic, són: que la força resultant sigui nul·la (no hi ha translacions, o aquestes són uniformes) i que el moment resultant sigui nul (no hi ha rotacions, o aquestes són uniformes). Els principis de l’estàtica regeixen la construcció d’estructures rígides en equilibri i per això tenen aplicació en arquitectura i enginyeria.

Col·laboració: 
SPl
Llegir més...