i estela | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

estela

estela (es), stele (en)
substantiu femeníf
Arqueologia
estela (es), stele (en)
L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa -al cantell del la pedra-, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
arqueologia arqueol
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari. A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-'Amarna (s XIV aC). A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin (III mil·lenni aC). A Babilònia la més coneguda és la d'Hammurabi (s XVIII aC), amb el seu codi inscrit. A Assíria les més importants són les d' Assurnasirpal II i Salmanasar II (s IX aC). A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab (s IX aC). Els hittites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat del dels fenicis; d’aquests, els exemples més famosos són l’estela de Marathus (s IX aC) i la de Baalyaton (s IV aC). A Cartago servien per a fer-hi els sacrificis humans a Tanit. A Grècia es destaquen, per la perfecció de l’afaiçonament, les esteles funeràries àtiques del s V aC. Les de Felsina són les més importants entre les etrusques. A la península Ibèrica cal esmentar la funerària de Solana de Cabañas (Càceres), amb relleus de tipus esquemàtic. A l’Extrem Orient les esteles tenen relleus de tipus historiat. A l’Amèrica precolombina, especialment les esteles maies, tenien relleus antropomòrfics. Les civilitzacions prehistòriques dels Països Catalans en feren poc ús. Hom pot considerar com a esteles algunes lloses amb gravats, de l’edat del bronze, com la trobada a Preixana (Urgell). Tampoc no foren corrents entre els ibers, però se'n coneix algun rar exemplar de la zona entre Catalunya i Aragó, com la del Museu d’Arqueologia de Barcelona, amb un guerrer a cavall i sèries de llances plantades. Les d’època romana són escasses. Cal destacar la de Tortosa, amb inscripció llatina i relleu representant un vaixell.

Col·laboració: 
RaG / RMMR / MTa

Llegir més...