estereoquímica

f

Química

Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).

A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost. Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte. Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica. Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química estructural a la biologia molecular (biologia).